Passeig matinal

London Bridge

Per tots aquells que busquin recórrer a peu vàries de les atraccions de Londres, recomano passar un matí per la zona de London Bridge. A part del Tower Bridge, emblema meravellós de la ciutat, que brilla en tota la seva esplendor durant la nit, aquesta part

de la ciutat amaga meravellosos mercats, com el Borough Market, catedrals, com la Southwark Cathedral, de la que ja vaig parlar, o el teatre de Sheakspeare.

Reconstruït de nou després de l'incendi que va patir, el Sheakspeare Globe està situat de cara al riu Thamesis, i permet als visitants viatjar momentànimant als temps de Romeu i Julieta. A part de ser

un punt important per moltes escoles i grups educatius, fomentant la participació dels escolars en les seves activitats, aquest teatre es manté actiu, oferint obres famosissíssimes del cèlebre escriptor angles,

als mateixos escenaris que aleshores. No hi ha dubte que intentarem anar, algun dia, a una de les funcions que s'hi representen.

Tota aquesta part del Thamesis respira un aire fred i segons com, industrial. La heterogeneïtat d'edificis i construccions, i la immensitat de l'aigua més aviat bruta, converteixen la vista en quelcom incòmode però relexant, com si et poguessis perdre en la seva contemplació.

Caminant per la riba, a molt pocs metres del teatre de Sheakspeare, es troba la Tate Modern, un gran museu d'art modern que, de la mateixa manera que els altres, és d'entrada gratuïta.

Una de les exposicions que ara mateix es poden veure a la Tate Gallery ara mateix combina la senzillesa i la minuciositat de manera quasi genial. Milions de petites pipes de

gira sol resposen en silenci i immòbils al terra d'una sala llarga i de parets altíssimes. La sensació d'infinit ressona inquietantment a la ment dels visitants, al

mateix temps que busquen i rebusquen un s

ignificat que s'adapta a la seva pròpia subjectivitat. L'obra adquireix un sentit diferent després de veure

el making off de la instal·lació,

en el que es desvetlla l'autèntica identitat de les pipes: es tracta de petites peces de porcellana, pintades a mà, una per

una, per més de 1000 treballadors. L'artista explica i mostra el procés de creació com quelcom quasi utiliari, més que intel·lectual. Gràcies a això, un poble xinès ha pogut donar feina a 1000 persones. I el significat de l'obra? Per mi, el xoc entre l'aparença i l'essència. Per l'autor, alguna cosa més lligada a la revolució del seu país.

A les altres plantes, obres pictòriques i escultures de l'art modern deleïten als visitants: des del més figuratiu

Matise, amb els seus nenúfers que combinen colors i sensacions amb una delicadesa fantàstica, a les grans instal·lacions que ens suggerèixen òrgans sexuals sense cap vergonya. La Tate Gallery requereix temps, silenci i contemplació. Caminar per les sales i traspassar plantes des

cobrint les meravelles que van apareixent davant teu.

Travessant el pont situat davant de la Tate Gallery, anem a parar directament a la StPaul's Cathedral, la "mare" de les esglésies i catedrals de la ciutat, esplendorosa i enorme, immutable, uns quans metres per sobre de tots els mortals. Tot i la seva bellesa, l'inabastable preu de 14 pounds per visitar-la m'ha obligat a tornar enrere i desfer el meravellós camí, que he recorregut abans.

Un altre dia, més.

Southwark Park

Un petit parc ple d'encant, a cinc minuts de casa

El centre de Londres

Una de les coses que més m'agraden d'aquesta ciutat és la petitesa del seu centre. Curiosament, això ho vaig anar descobriment progressivament durant les primeres setmanes aquí, a mesura que veia que, estigués on estigués, sempre acabava veient i anant als mateixos llocs. Picadilly, Oxfort Street, Hyde Park, el Big Ben, Trafalgar Square, Leicester Square, Covent Garden...tot plegat es pot recórrer amb una tarda, sense cap problema. Per tant, des d'aquí llanço un missatge a tots aquells que encara no han estat a la capital anglesa: si veniu dos dies, podeu fer-vos una fotografia a davant de cada un dels llocs emblemàtics de Londres, i encara us sobre temps de veure el canvi de guàrdia. Això sí, cal vigilar si sou d'aquells que, dins d'un museu, perden la noció del temps. Ho dic jo, perquè jo en sóc una. Per exemple, vigileu al National Gallery, on vaig anar ahir. El museu conté obres de gran valor, i algunes de realment famoses, com per exemple algunes joies de Van Gogh, o la representació dels moments previs a l'execució de Lady Jane Grey. Si us agrada l'art i la pintura, us recomano que vingueu un cap de setmana només per veure els museus (tots gratuïts), perquè de no ser així, el càlcul que he fet abans no serveix de res. Necessiteu un matí sencer per degustar a gust la National Gallery, i potser, també la Portrait Gallery, que està al costat. Deixant a part els museus, per aquells més afins a passejar per racons plens d'encant, comprar coses curioses en un lloc emblemàtic o dinar en un espai imponent, us recomano fer una parada a Covent Garden. Aquest mercat, que presenta petites botigues al seu perímetre, i que sol acullir artistes de carrer i joves que s'amunteguen a les seves escales, és, juntament amb Campden, el mercat més conegut de Londres. Els colors, les olors i la gent, es combinen novament en un quadre impressionista, semblant als dels francesos artistes de la National Gallery.

Southwark Cathedral

Després de l'examen de la Uned, d'estudiar 400 denses pàgines que, tot i que interessants, m'han endinsat en els pitjors dels meus malsons, ara torno a estar lliure per buscar feina i fer de turista a una ciutat que cada vegada més sento com a meva, i a on cada vegada menys, em sento forastera. Els carrers propers al centre ofereixen racons arquitectònics quasi impossibles a Barcelona: l'espai, l'encant, el ressò del passat i l'encís de les casetes i pisos baixos, combinats amb parcs i testos de flors que pengen de les faroles, demostren que Londres és un gran destí per visitar, però un perfecte destí per viure. D'altra banda, el fet que sigui necessari pagar un impost per poder accedir al centre de Londres amb cotxe, fa que siguin limitats els vehicles que encara s'entossudeixen a anar-hi, i sobretot, és clar, exemplars de luxe.

Mentrestant, Canada Water se'n va a dormir i es desperta cada dia amb el so dels ocells, i a vegades, amb els miols d'algun gat. Tot fa pensar que vivim immersos en la naturalesa d'una petita villa rural, però l'avantatge és que amb 20 minuts ens podem plantar a Leicester Square.

Avui us deixo les imatges d'un petit tresor que vam descobrir ahir a la zona de London Bridge, de casualitat (com es descobreixen les millors joies). Es tracta de la Soutwark Cathedral, un edifici del gòtic tardà,

que s'alça imponentment, presentant meravelloses vidrieres, i arcs apuntats que et condueixen per tot el perímetre de la nau. A més, també s'hi troba un monument i escultura de William Sheakspeare. L'únic "pero" és que per fer fotos a l'interior, s'havia de pagar una llicència que, degut a la nostra economia de subsistència, no vam poder pagar.

Almenys, però, ens van quedar aquestes fotos, entre les quals hi ha la de les dues paelles enormes que ens van amorosir l'entrada i la sortida amb aromes que ens eren força familiars.

I avui, una mica de National Gallery! Ja tocava, després d'un mes i mig aquí...:)