Els colors de la nit londinenca

Tot i que ultimament no podem queixar-nos pel bon temps que fa durant el dia, Londres té fama (i sovint amb raó) de ser un decorat més aviat apagat, hivernal. Els núvols, l'amenaça constant de pluja, plugim o calamarsa i el vent que et fa amagar mitja cara dins la bufanda, solen ser els artistes responsables d'aquesta grisor. Però quan cau la nit, és quasi impossible veure el negre absolut a enlloc. Així com a les grans ciutats els llums grocs de les faroles mantenen una vida artificial mentre la gent surt de festa o dorm, Londres sembla un arbre de Nadal permanent. Blaus, verds, vermells, grocs, es combinen per Leicester Square, Picadilly o Oxfort Street com si estiguessim en un parc d'atraccions gegantí, on les discoteques, pubs i restaurants fan la funció de muntanyes russes. Les "princeses" joves caminen pel carrer amb mitges finíssimes i faldilles minúscules preparades per la festa, mentre nosaltres, com bons forasters, tremolem encabits dins d'anoracs forrats. El barri xinès, amb la gran porta d'entrada, es manté aliè a la celebració que d'aquí poc rebrà pels seus carrers: l'any nou xinès. Teatres i cinemes exploten la vitalitat nocturna mentre els seus cartells dancen imparablement anunciant les meravelles del show. Cues llarguíssimes de londinencs i turistes esperen poden degustar un dels tòpics més tòpics de la ciutat: un musical.
Londres de nit és música, és colors, és moviment....és un munt de gent que no es coneix, son nous amics amb qui comparteixes alberg, són músics que fan art amb galledes i olles, és algú que et demana si vols mariguana, amb qui acabes parlant sobre uns coneguts italians, és un cambrer d'un restaurant xinès, amb qui discuteixes el gust de les taronges amargues....és luxe i és misèrie, escalfor i molt de fred...tot convivint sota els mateixos colors.

Fotografiant Londres: Racons

Fotografiant Londres: Hyde Park

Fotografiant Londres: Holland Park

Una petita enorme ciutat

Fa una setmana que estem a Londres i sembla que el temps es manté gris. El vent i el fred conviuen amb l'amenaça constant de pluja, tot i que per sort, ja fa molts dies que no hem d'obrir el paraigües. Causalment, els primers dies, en què buscàvem pis desesperadament, van ser durant els que va ploure més i amb més ganes. Com si el temps fos la traducció del nostre estat d'ànim, quan vam saber que tindriem casa, tot es va calmar.
Els dies al Holland Park hostel son tranquils i envoltats de naturalesa. El parc ens rep cada matí quan passem a través d'ell per anar a buscar el bus o per anar a la biblioteca. La guilla que viu al jardí de l'alberg s'esmuny perquè ningú la vegi, a diferència dels molts esquirols que s'han apoderat de les zones verdes.
La cuina comunitària acull puntuals disputes entre els clients, que discutiexen en anglès qui ha robat el menjar de qui, mentre esperen que l'aigua per la pasta comenci a bullir.
El menjador, al costat del jardí, acompanya els hostes solitaris que es refugien en un diari personal, un ordinador o un diari. Encara recordo un vell amic del sud, que vam conèixer fa uns dies, i que es passava hores i hores jugant a l'Scrabble. Gràcies a ell, segurament, ara sabem una mica més d'anglès.
Després de la primera setmana, podem dir que ja tenim lloc per viure, mòbil angles, carnet de la biblioteca i un compte obert. La setmana que ve és probable que ja comencem amb algun curs d'anglès a Greenwich, a 10 minuts d'on viurem a finals de mes. Mentrestant, els viatges amb bus, els passejos per parcs i barris, i alguns museus, ens fan sentir encara turistes, tot i que sabem que mica en mica, ens anem fent més nostra aquesta petita enorme ciutat. Suposo que, com diu la foto, tothom hi té un lloc.

Camins: El barri

Hola a tots!
Després de quatre dies a Londres, tenim el temps suficient per poder actualitzar el blog. Fins avui, hem tingut dies freds, plujosos i burocràticament complicats. La recerca de pis a Londres va començar com una aventura emocionant, però de seguida es va desvetllar una realitat xocant: els pisos eren molt vells, petitíssims
i higiènicament molt millorables, i amb tot, els preus ens semblaven desproporcionats. Ens hem passat els dies amunt i avall de Londres, i encara és l'hora que veiguem el Big Ben, Hyde Park o Regent's Park. Sortosament, la biblioteca de Earl's Court ens va permetre navegarper Internet i anar buscant nous pisos, fins que vam trobar una habitació en una caseta, situada a Canada Water, a tocar del riu, per la part del sud. Una visita improvitzada al vespre ens va permetre conèixer en Francois, l'agent, qui ens va ensenyar una mica el barri i la casa. Es tracta d'un barri familiar, ple de canals i llacs. La casa és petita però neta i amb menjador! Cal tenir en compte que fins el moment d'entrar a la casa numero 15, només havíem vist pisos ("caus") on la mostra més generosa de living room era una taula empotrada a la paret de l'entrada (calia vigilar de no tocar la taula en obrir la porta del carrer); o bé una cuina amb un sofà a dins, des d'on, vam deduir, la gent s'asseia amb el plat a la falda, per menjar en silenci els àpats. Veure aquell menjador amb televisió, sofàs i una taula, i que donava a un petit pati, va ser com veure la llum. La nostra habitació dona al pati, i també té TV amb DVD. En aquest moment en què escric això, puc dir que ja hem firmat el contracte de la casa (habitació) per 3 mesos. L'únic "però" és que haurem d'esperar fins el dia 23 de gener, dia en què marxen les dues noies que estan ara vivint allà. Segons Francois, a la casa serem 2 noies franceses, 1 italiana, 1 noi italià, 1 noi de SudAfrica i nosaltres. L'estació de metro/busos està a 10 minuts caminant, i com podeu veure a les fotos, el camí és molt agradable. A l'estació hi ha molts busos cap a "la city" i un metro que de seguida et porta el centre. També tenim un Decathlon, un Tesco i uns multicines a tocar!
Per aquells que ens vingueu a veure, hi ha un alberg de la mateixa cadena que els nostres, YHA, a tocar de la casa (casi es pot veure des de la finestra)!

Fins el dia 23 ens estarem en dos albergs, tots de YHA. Això ens permet cuinar i per tant, abaratir costos! Ara estem al segon alberg, i d'aqui una setmana tornarem al primer: l'actual està a dins de Holland Park, fet que fa que l'entorn sigui immillorable, verd i tranquil. Des d'aquí podem anar fàcilment al centre, museus, etc.

Pròxim objectiu: Buscar estudis a les universitats o acadèmies d'angles. I després: Feina!
Encara ens queda un bon tros, però sabent que tenim una habitació que ens espera, els tràmits són molt més plaents!

Fins molt aviat!

un petó a tots...se us troba molt a faltar

Alba