Les maletes

Falta menys d'una setmana. Començo a tenir somnis de túnels estrets i claustrofòbics, i alguns diuen que és una clara referència al moment del part, i per tant, a l'entrada a una nova vida, una nova etapa. Suposo que en part tenen raó, i que el meu subconscient (i també força el meu conscient) tenen moments de tremoló.
De moment he instal·lat la maleta gran i vermella al terra de l'habitació, oberta. Com si així sentís que ja tinc un peu a fora, i que l'espera serà més curta. Hi vaig ficant tot allò que trobo i que no em vull descuidar. Algunes coses realment innecessàries per sobreviure però imprescindibles per sentir-me com a casa en un lloc foraster: CDs, figures per decorar la nova habitació, fotos, ipod, 1309820 anells, arracades i braçalets, una tovallola perfumada, una llibreta buida...em reservo el kit de supervivència pel final, perquè bona part d'ell el faré servir fins l'últim moment: anoracs, bufandes, impermeables, gerseis, mitjons, guants, pijama...
És la primera vegada que faig una maleta (bé, dues) per marxar sis mesos, i em sento realment estranya, com si canviés de casa i hagués de decidir què deixar i què emportar-me. D'altra banda, però, això em permet adonar-me del que és important i el que no: però sé del cert que allò més valuós no caldrà encabir-ho a la maleta. Tinc por d'enyorar-me de la gent, dels amics, de la família i del meu país, però he arribat a la conclusió que no es pot enyorar allò que viu dins teu, i que per més que marxis, t'acompanya en tot moment. I això m'alleuja.

Preparatius: Papers i burocràcia

Falten menys de 15 dies i sentim (almenys jo) una barreja d'impaciència i inconsciència: jo encara no me n'he fet a la idea, i segurament fins el dia abans, com em sol passar, no seré del tot conscient de que hauré de viure sis mesos en una ciutat tan meravellosa i al mateix temps inabastable com Londres. Els preparatius del viatge són emocionants però amb el regust de no saber si ho tenim tot lligat: universitats, centres d'idiomes, pisos on viure, localització d'hospitals per si les mosques, mercats per anar a comprar, metro, bus, etc.

Mentrestant, el que sí que podem (i hem de fer) és acabar de resoldre tots els assumptes burocràtics i de gestió que s'han de fer des d'aquí:

- Targeta Sanitària Europea: amb la seguretat social o a través d'una mútua. Et permet anar a qualsevol hospital públic.
- Renovació del DNI / Passaport: important! des de fa algun temps s'ha de reservar cita prèvia per a fer-ho, i aquesta sol ser per al cap d'un, dos o tres mesos. Cal que, si us trobeu com jo, que em caduquen el DNI i el passaport enmig de l'estada a Londres, el renoveu abans i demaneu cita amb temps, ja que si no, us podeu trobar com una servidora, que el dia 29 de desembre haurà d'anar a Santa Coloma, única poble de Catalunya disponible abans del 10 de Gener, per renovar-se el DNI.
- Carnet Internacional d'estudiants: Què es necessita? 1 o 2 fotos de carnet, 6 euros, DNI. El fan a qualsevol oficina jove, i pel que he llegit dóna forces avantatge. A part, és una acreditació internacional de la condició d'estudiant, que sovint pot ser molt i molt necessari.
- Gestió econòmica que implica targetes de dèbit/crèdit, petició de lliures, obertura de comptes, etc.
- Gestió amb la companyia de telefonia mòvil per intentar treure el consum mínim o trobar una tarifa que s'adapti al que tens pensat fer un cop arribis a l'altre país. En el nostre cas, el mòvil català hivernarà sis mesos, i n'adquirirem un de nou un cop estiguem allà.

Les gestions, tot i que poden ser una mica pesades, són imprescindibles per poder garantir una estada sense mal de caps.

Aviat començaré la llista definitiva de les coses que he de posar dins l'equipatge. Espero i desitjo no deixar-me res important. Això sí, deixaré un foradet a una bandera groga amb quatre bandes vermelles, que ocuparà un lloc d'honor al nou país d'acullida.

Quins nervis, i quines ganes.... :)

L'alberg

Estrenem blog al mateix temps que comencem a caminar en direcció a la capital britànica. Fa poc més de dues setmanes vam comprar, literalment, els bitllets que ens obrien les portes a una nova etapa. Si no ens van enganyar, marxem a principis de gener, i en poc més de quatre hores, deixarem enrere un país i en rebrem (o ens rebrà) un altre.

Després de navegar enmig d'una gran quantitat de propostes d'allotjament (residències, b&b, hotels...) hem trobat (o ell ens ha trobat a nosaltres) un alberg cèntric i econòmic que ens acollirà els tres primers dies: Youth Hostel London Earl's Court. Gràcies a la informació d'Internet i a la màgia de Google maps, hem pogut descobrir l'entorn de l'alberg, el carrer on està situat i les connexions amb el transport públic. Ja us explicarem si la realitat s'ajusta o no a les expectatives creades, que d'altra banda, estan totalment condicionades per la il·lusió d'un viatge inminent.

Mentrestant, l'espera és mig dolça mig amarga, ja que està plena de somnis, desitjos, però també de pors i dubtes, del temor de que tot surti bé, que trobem un bon lloc per viure sis mesos, que el país que ens acull ens tracti bé i que nosaltres sapiguem estar a la seva altura. Una cosa està clara: farem tot el que estigui a les nostres mans.

I...cada vegada falta menys. Ja no només veiem la silueta a la llunyania. Sembla que comencen a arribar els primers xiuxiuejos del nostre demà.