London Bridge

Per tots aquells que busquin recórrer a peu vàries de les atraccions de Londres, recomano passar un matí per la zona de London Bridge. A part del Tower Bridge, emblema meravellós de la ciutat, que brilla en tota la seva esplendor durant la nit, aquesta part

de la ciutat amaga meravellosos mercats, com el Borough Market, catedrals, com la Southwark Cathedral, de la que ja vaig parlar, o el teatre de Sheakspeare.

Reconstruït de nou després de l'incendi que va patir, el Sheakspeare Globe està situat de cara al riu Thamesis, i permet als visitants viatjar momentànimant als temps de Romeu i Julieta. A part de ser

un punt important per moltes escoles i grups educatius, fomentant la participació dels escolars en les seves activitats, aquest teatre es manté actiu, oferint obres famosissíssimes del cèlebre escriptor angles,

als mateixos escenaris que aleshores. No hi ha dubte que intentarem anar, algun dia, a una de les funcions que s'hi representen.

Tota aquesta part del Thamesis respira un aire fred i segons com, industrial. La heterogeneïtat d'edificis i construccions, i la immensitat de l'aigua més aviat bruta, converteixen la vista en quelcom incòmode però relexant, com si et poguessis perdre en la seva contemplació.

Caminant per la riba, a molt pocs metres del teatre de Sheakspeare, es troba la Tate Modern, un gran museu d'art modern que, de la mateixa manera que els altres, és d'entrada gratuïta.

Una de les exposicions que ara mateix es poden veure a la Tate Gallery ara mateix combina la senzillesa i la minuciositat de manera quasi genial. Milions de petites pipes de

gira sol resposen en silenci i immòbils al terra d'una sala llarga i de parets altíssimes. La sensació d'infinit ressona inquietantment a la ment dels visitants, al

mateix temps que busquen i rebusquen un s

ignificat que s'adapta a la seva pròpia subjectivitat. L'obra adquireix un sentit diferent després de veure

el making off de la instal·lació,

en el que es desvetlla l'autèntica identitat de les pipes: es tracta de petites peces de porcellana, pintades a mà, una per

una, per més de 1000 treballadors. L'artista explica i mostra el procés de creació com quelcom quasi utiliari, més que intel·lectual. Gràcies a això, un poble xinès ha pogut donar feina a 1000 persones. I el significat de l'obra? Per mi, el xoc entre l'aparença i l'essència. Per l'autor, alguna cosa més lligada a la revolució del seu país.

A les altres plantes, obres pictòriques i escultures de l'art modern deleïten als visitants: des del més figuratiu

Matise, amb els seus nenúfers que combinen colors i sensacions amb una delicadesa fantàstica, a les grans instal·lacions que ens suggerèixen òrgans sexuals sense cap vergonya. La Tate Gallery requereix temps, silenci i contemplació. Caminar per les sales i traspassar plantes des

cobrint les meravelles que van apareixent davant teu.

Travessant el pont situat davant de la Tate Gallery, anem a parar directament a la StPaul's Cathedral, la "mare" de les esglésies i catedrals de la ciutat, esplendorosa i enorme, immutable, uns quans metres per sobre de tots els mortals. Tot i la seva bellesa, l'inabastable preu de 14 pounds per visitar-la m'ha obligat a tornar enrere i desfer el meravellós camí, que he recorregut abans.

Un altre dia, més.