e cada vegada més sento com a meva, i a on cada vegada menys, em sento forastera. Els carrers propers al centre ofereixen racons arquitectònics quasi impossibles a Barcelona: l'espai, l'encant, el ressò del passat i l'encís de les casetes i pisos baixos, combinats amb parcs i testos de flors que pengen de les faroles, demostren que Londres és un gran destí per visitar, però un perfecte destí per viure. D'altra banda, el fet que sigui necessari pagar un impost per poder accedir al centre de Londres amb cotxe, fa que siguin limitats els vehicles que encara s'entossudeixen a anar-hi, i sobretot, és clar, exemplars de luxe.
Mentrestant, Canada Water se'n va a dormir i es desperta cada dia amb el so dels ocells, i a vegades, amb els miols d'algun gat. Tot fa pensar que vivim immersos en la naturalesa d'una petita villa rural, però l'avantatge és que amb 20 minuts ens podem plantar a Leicester Square.
Avui us deixo les imatges d'un petit tresor que vam descobrir ahir a la zona de London Bridge, de casualitat (com es descobreixen les millors joies). Es tracta de la Soutwark Cathedral, un edifici del gòtic tardà,
que s'alça imponentment, presentant meravelloses vidrieres, i arcs apuntats que et condueixen per tot el perímetre de la nau. A més, també s'hi troba un monument i escultura de William Sheakspeare. L'únic "pero" és que per fer fotos a l'interior, s'havia de pagar una llicència que, degut a la nostra economia de subsistència, no vam poder pagar.
Almenys, però, ens van quedar aquestes fotos, entre les quals hi ha la de les dues paelles enormes que ens van amorosir l'entrada i la sortida amb aromes que ens eren força familiars.
I avui, una mica de National Gallery! Ja tocava, després d'un mes i mig aquí...:)
No hay comentarios:
Publicar un comentario