Visita al sud d'Anglaterra

Dimecres a la tarda vam agafar un coach en direcció al sud. Al cap de tres hores arribàvem a Poole, un poble costaner on viu la Barbara i la seva família, a qui anàvem a visitar durant dos dies. El cansament del viatge va quedar arreconat davant l'acollida que vam rebre i l'ambient, "lovely" seria l'adjectiu en anglès, de la casa. Com que varem arribar més tard de l'hora en què habitualment sopen les famílies angleses, vam menjar amb absoluta devoció la pizza (fantàstica) i l'amanida que la Barbara ens va preparar i ens vam unir a la família per conversar una estona (o intentar-ho, tenint en compte el nostre encara bàsic anglès) abans de caure rendits al llit.

L'endemà va ser, pel que es veu, una còpia fidedigne del que sol ser un dia al sud. Vent constant i un fred que sembla que porti trossets de gotes d'aigua, que no se sap si son de la pluja o del mar. Poole i Bornemouth son dos pobles anne

xionats, que malgrat la proximitat, a mi em van semblar ben diferents. Mentre Bornemouth sembla preparat pel turisme estiuenc, amb una platja plena de negocis (en aquesta època tancats) i uns carrers aprovisionats de comerços, Poole respira un aire de pescadors, les barques encara són les protagonistes de la platja i del port, i el centre és petit i abastable, amb la petitesa i l'encant dels pobles de tota la vida.

Avui al matí, hem decidit caminar per anar a buscar el coach de tornada. Teníem temps i encara ens faltava veure tota una part que ahir no vam saber trobar. Un immens llag, o aiguamoll, al que hem vorejat meravellats per una bellesa salvatge que ens hagués fet ràbia no veure. Cignes i ocells viuen allí acostumats a un clima a vegades dur, però que segur que es calma durant els mesos càlids.

Queda pendent, doncs, una segona visita a l'estiu. I si pot ser amb el banyador posat, molt millor.

Des d'aquí, gràcies per aquests dies fantàstics!*