La v/bellesa de Londres

Aquests dies, des de que treballo al British Museum, tinc la oportunitat de passar llargues estones contemplant Londres. Primer a la parada del bus, perdent la meva (curta) vista al final d'inacabables carrers esperant que el 188 tregui el morro per la cantonada; després des de la que ja s'ha convertit en la meva poltrona habitual, al seient del davant del pis de dalt, just a tocar del vidre. Tot i que em sé el recorregut de memòria, cada dia em deixo arrastrar pels escenaris que recorrem, com si els descobrís de nou.

Aquests dies, he començat dient, he tingut temps de radiografiar Londres com si fos u

na artista plàstica, i la ciutat, la musa que estic a punt de pintar.

Miro cada trosset de carrer, cada vianant, cada cotxe. Veig la seva bellesa, que emergeix de la seva vellesa, al rerefons del maquillatge contemporani. Cultures de tots i cadascun dels racons del planeta conviuen en aquest plató gegantí, que conserva les seves arrels amb una dignitat per tots reconeguda. Es tracta

d'un orgull i un amor per la tradició, que els ha fet conservar dins de preuades vitrines, els seus guàrdies, els seus taxis, els seus busos vermells...les seves cases blanques amb columnes a l'escala, els seus barris de color d'humitat, els seus carrers, on encara ressona

l'eco dels últims cavalls. Tot això que els anglesos estimen i que ha estat tan fàcil de convertir en souvenirs. Arreu del món, tots

hem admirat la història de la ciutat, hem somniat visitar-la, i hem decidit quedar-nos'en un bocí quan hem comprat un imant del Big Ben, que hem enganxat somrients a la nevera. El Londres etern i immortal ha après a oferir el bracet a les onades de nous habitants, que aixoplugats sota l'idiome anglès, han format des de zero, una nova identitat transcultural: Són habitants de Londres, amb arrels pròpies, que promulguen als quatre vents, el seu amor per aquesta ciutat. Allò nou i heterogeni, allò de l'avui i del demà, teixeix una riquesa preciosa amb un passat centenari que es reinventa dia rere dia, i que em repta a redescobrir-lo, mentre torno a casa en bus.