La final de Wembley

Per els catalans i aficionats del barça que viuen a Londres, la ressaca de la victòria del passat dissabte promet durar encara uns dies. El mateix dia del partit, aquells que ens vam aproximar a l’estadi de Wembley vam poder comprovar que, també per la seva afició, el barça és més que un club. Ja des del matí, els voltants de l’estadi estaven plens de catalans amb banderes blaugranes i de catalunya, que immortalitzaven el moment i el lloc, conscients que aquell dia passaria a l’història. Diferents atraccions, com futbolins o portaries mòbils, es van habilitar per fer més agradable l’espera. Des de la meva experiència, treballant de cambrera en una de les zones VIP de l’estadi, puc assegurar que l’ambient va ser de celebració constant, tant abans del

partit, com després. Aficionats del Manchester i del barça van compartir copes i sopar demostrant que, tot i la rivalitat, el que se celebrava aquell vespre era una festa esportiva, i que el fet d’arribar a la final, era, ja de per sí, un premi al treball de tota una temporada. Malgrat tot, quan a través de les pantalles de la sala es van anar succeïnt els gols, la tensió i l’alegria es van

mesclar fins que l’àrbitre va marcar el final del partit, sentenciant que, una vegada més, el barça es coronava com el millor d’Europa.

Com ja he dit, la ressaca durarà encara uns dies, i potser encara més pel fet de ser a Londres, lluny de Catalunya, on els catalans que hi vivim, gaudim de les victòries de casa amb una enyorança i un sentiment molt més intens.