El veritable te: amb "scones"

Durant els sis mesos que hem viscut a Londres, he tingut la oportunitat de fer moltes coses, visitar molts llocs i tenir experiències totalment noves. Durant els darrers mesos, vaig estar treballant a la cafeteria del Museu Britànic (Gallery Cafe). Es tracta d'un lloc que presenta una curiosa mescla entre una cafeteria anglesa i austríaca, força agradable, tot i que té poc a guanyar al costat del meu adorat "Cafè Nero". Vaig estar treballant en aquesta cafeteria durant mes i mig, i durant aquest temps, vaig servir i repostar uns curiosos panets amb panses anomenats "scones", convençuda que es tractava de pa. Es servien amb un pot individual de mermelada, cream i mantega. Tenien molt d'èxit, i constantment n'havíem de col·locar més al taulell. Mai en vaig arribar a tastar cap...fins l'últim dia de tots. Va ser llavors quan vaig descobrir que eren més aviat dolços, i que eren ben diferents del pa. Ja que se m'estaven acabant els 30 minuts de "break", em vaig quedar amb les ganes d'asseborir amb calma un altre "scone". Quan, pocs dies després, uns amics (Kalle i Elf) ens vam venir a visitar, ens vam demanar un favor: anar a fer el te! Vam anar a Covent Garden, a l'encantadora "Le Pain Quotidien" (http://www.lepainquotidien.com/), un local intimista i amb un minimalista rústic acollidor, que em va transportar directament a un petit racó d'un poblet francès. Vam prendre te (què millor que fer d'anglesos en un decorat completament francès, al bell mig de Londres?) i vam demanar, com no, "scones", amb crema i mermelada fresca. Ara m'arrapenteixo d'haver descobert aquestes petites meravelles gastronòmiques típicament angleses, a la baixada de la meva estada. Combinar glops d'English Breakfast amb mossegades a aquesta pasta esponjosa et va sentir part d'un ritual que perviu des de temps remots fins ara, i que ara em sembla imprescindible, per una "hora del te" com cal. Turistes de Londres: a cup of tea with a scone, please!